S’ha publicat el Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre, que, entre altres mesures, ha introduït noves normes fiscals per a mitigar els efectes econòmics del Covid-19 i facilitar el compliment de les obligacions tributàries per part dels contribuents per a finals de 2020 i aquest nou exercici 2021.
Destaquem les principals:
S’han flexibilitzat els ajornaments de les autoliquidacions que s’hagin de presentar entre l’1 d’abril i el 30 d’abril de 2021 per part d’empreses i autònoms que van facturar menys de 6.010.121,04 euros durant el 2020.
Es permet l’ajornament de manera automàtica i sense garantia de deutes fins a 30.000 euros també a:
- Liquidacions de retencions i ingressos a compte
- Tributs repercutits (IVA).
- Pagaments fraccionats de l’Impost de societats.
L’ajornament podrà sol·licitar-se per fins a sis mesos, sense que s’hagin de satisfer-se interessos de demora pels tres primers mesos.
S’han introduït les següents millores fiscals per als empresaris acollits al règim d’estimació objectiva de l’IRPF i al règim simplificat de l’IVA:
S’incrementa del 5% al 20% la reducció aplicable sobre el rendiment net de mòduls a computar en la declaració de l’IRPF de 2020 i s’aprova una reducció del 20% de la quota anual meritada per operacions corrents del règim simplificat de l’IVA de l’any 2020.
Empresaris que desenvolupin activitats vinculades al sector turístic, l’hostaleria i el comerç, totes dues reduccions són del 35%.
També es tindrà en compte a l’hora de calcular els pagaments fraccionats d’IRPF del quart trimestre de 2020 i del primer trimestre de 2021 i càlcul de l’ingrés a compte de l’Impost sobre el Valor Afegit corresponent a la primera quota trimestral de l’exercici 2021.
No es computaran com a període en el qual s’hagués exercit l’activitat:
- Els dies en què va estar declarat l’estat d’alarma durant el primer semestre de 2020.
- Els dies del segon semestre de 2020 pels quals estant o no declarat l’estat d’alarma, l’exercici de l’activitat econòmica hagués quedat suspès com a conseqüència de les mesures adoptades per l’autoritat competent per a corregir la situació del COVID-19.
La renúncia a l’aplicació del règim de mòduls per a l’exercici 2021 no impedirà tornar a tributar per aquest règim en 2022. Igualment, aquells contribuents que van renunciar a aquest mètode en l’exercici 2020 bé per haver presentat el pagament fraccionat d’estimació directa (M130) del primer trimestre de 2020 o bé per haver optat per l’estimació directa mitjançant declaració censal a partir de l’1 d’abril de 2020, podran tornar a tributar en mòduls en els exercicis 2021 o 2022, sempre que compleixin els requisits per a la seva aplicació i revoquin la renúncia.
El termini per a presentar les renúncies o revocacions relatives al règim de mòduls respecte l’any 2021 s’amplia fins al pròxim 31 de gener de 2021.
Les renúncies i revocacions presentades durant aquest mes de desembre fins a la publicació en el BOE del Reial decret llei 35/2020 s’entendran presentades en període hàbil. No obstant això, els empresaris que així ho desitgin podran tornar a modificar la seva opció entre el 24 de desembre de 2020 i el 31 de gener de 2021.
Els contribuents podran tornar a determinar el seu rendiment net pel mètode d’estimació objectiva per a l’exercici 2022, sempre que compleixin els requisits per a la seva aplicació, de la següent forma:
- Revocant la renúncia al desembre de 2021.
- Presentant el pagament fraccionat de 1T-2022 mitjançant el model 131.
Es redueix el termini a tres mesos per als exercicis 2020 i 2021 perquè les quantitats degudes pels arrendataris tinguin la consideració de saldo de dubtós cobrament d’acord el que s’estableix en l’article 13.3 del Reglament d’IRPF, és a dir:
Aquests saldos de dubtós cobrament seran despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del capital immobiliari, si entre el moment de la primera gestió de cobrament pel contribuent i el de la finalització del període impositiu hagués transcorregut més de tres mesos, i no s’hagués produït una renovació de crèdit i estigui degudament justificat.
Per a l’exercici 2021, per als arrendadors, sempre que no tinguin la consideració de “gran arrendador”, que haguessin subscrit un contracte d’arrendament per a ús diferent d’habitatge amb un arrendatari que hagués destinat l’immoble al desenvolupament d’una activitat econòmica classificada en la divisió 6 o en els grups 755, 969, 972 i 973 de la secció primera de les tarifes d’IAE, podran computar com a despesa deduïble per al càlcul del rendiment del capital immobiliari la quantia de la rebaixa de la renda de l’arrendament, que de manera voluntària, haguessin acordat a partir de 14 de març de 2020 corresponents a les mensualitats meritades en els mesos de gener, febrer i març de 2021.
Això no serà aplicable quan la rebaixa en la renda arrendatícia es compensi amb posterioritat per l’arrendatari mitjançant increments en les rendes posteriors o altres prestacions, o quan els arrendataris siguin unes persones o entitats vinculades.
Estaran exemptes els lliuraments a empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en cantines o menjadors d’empreses o economats de caràcter social.
Amb efectes des d’1 de gener de 2020, es modifica la lletra a) en l’apartat 3 de l’article 42 de la LIRPF de tal forma que, a partir d’aquesta data, l’exempció assenyalada serà aplicable amb independència que el servei es presti en el propi local de l’establiment d’hostaleria o fora d’aquest, prèvia recollida per l’empleat o mitjançant el seu lliurament en el seu centre de treball o en el lloc triat per aquell per a desenvolupar el seu treball en els dies en què aquest es realitzi a distància o mitjançant teletreball.
Aplicable tant en l’Impost de societats com en l’IRPF (en cas que es desenvolupi una activitat econòmica), en el supòsit de societats i empresaris que siguin considerats “empreses de reduïda dimensió”, per als exercicis 2020 i 2021, es redueix de sis a tres mesos el termini que ha de transcórrer des de la data de venciment d’un crèdit perquè la deterioració comptabilitzada sigui deduïble.
